Llàgrimes

Una abraçada en la nit,
com resseguir totes les llàgrimes
per tot el teu cos
embolicada en els teus pits.
I les meves, filles del plor,
aigua esquitxada a terra
que brollen dels meus ulls sense permís.
Agafo la fregona
i les escampo en la fusta de casa.
Només es dilueixen, no m'abandonen.
Amb el fregall en el lavabo m'amago
i m'assec en les rejoles.
Tinc fred.
On queda el teu sexe que penso,
i en la matinada,
la teva figura present i roent
que m'eixugava els llavis salats,
les mirades salobres
i tots ele neguits que ara són
i em tormenten?
Sortiré al carrer,
respiraré.
Plou en els meus ulls
i lluny, en els teus també.