dilluns, 15 de novembre del 2010

Adrienne Riche

He descobert en la biografia d'aquesta dona trets que em són coneguts. Divorciada i amb tres fills va fer un tomb en la seva vida i es va declarar lesbiana i va lluitar no només per aquesta causa sinó per algunes altres. N'he llegit pocs poemes en una antologia d'autores diverses i cercaré algun llibre de poemes seus, especialment el llibre "Vint-i-un poemes d'amor" del que en transcriuré un que m'ha semblat commovedor, sobretot pel que expressa el seu últim vers. No parla d'una altra dona, sinó d'ella mateixa.


XX

Aquella conversa que sempre estàvem a punt
de tenir em balla pel cap,
de nit el Hudson tremola a Nova Jersey a la llum
de les aigües pol·luides que encara algun cop
reflecteixen la lluna
i jo hi discerneixo una dona
que vaig estimar, ofegant-s'hi amb secrets, amb la por
que li envolta el coll,
com cabells estrangulant-la. I aquesta és ella
amb qui intentava parlar, amb el cap, expressiu i nafrat,
que s'allunya del dolor empès cada cop més avall
on ja no pot sentir-me,
i aviat sabré que parlava amb la meva ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada