Ja no em tocaràs.
Qui pretén enganyar els estels
d'aquesta ambigua nit?
Sota la finestra desconec les primaveres.
Beso la llum,
esquitxo els silencis
amb llàgrimes invisibles,
sumergida en el sofà
amb un llibre mig obert
de poemes tocant la mà.
Em reconforten les paraules,
en veus que algunes dones van dir,
i penso en les hores
que hauré d'esmerçar
inventant paraules
que no et diré.
No ets aquí,
mai hi eres, cap al tard,
només en le meu cor,
en el meu cos que t'esperava
cada vegada menys sencer,
sense alè,
i sense ales.
Ja no m'enlairo
a cercar l'únic somni:
sentir el teu desig calent
entrelligant-me els vespres, tard,
per transitar i ser a casa,
les dues, en el llindar de les finestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada