Barreres

Sóc allà, a l'altra banda,
on hi ha l'espectacle.
Et vaig regalar una flor dolça.
Miraves, sempre miraves lluny,
darrera de la barrera.
Et vaig acostar a un llit tendre,
sota els núvols un camí.
Una mirada a escena,
però el cap sempre al darrera,
asseguda a la butaca sense jugar
més enllà d'una bombolla
feta de por no agosserada.
Tranquil l'esguard que no arrisca i elimina,
soterrada la superació que esgarrapa el cos.
I jo més enllà del mirall m'endarroco en superacions,
obligant-me a llavis banals,
per saber regalar-me moments lleugers
i defugir el pes profund de les conviccions
que m'empresonen sempre i ara
i ja no tenen sentit, els conceptes.
Res no he guanyat així.
Sóc a l'altra cara del mirall
ferida en les meves contradiccions,
ferida pel temps d'incisions,
malmesa per la intensitat d'un sentir
que m'espera en la porta i m'aboca a no ser jo.
Camina, travessa el llindar,
abandona les cadenes invisibles d'escuma negra.
Jo transitaré perdent-me subtilment.