Realitat

Si tingués dues paraules,
les repartiria entre tu i jo;
tu el silenci,
jo la paraula
i les dues alhora,
només contradicció,
com nosaltres,
diferències transitades.
La teva vida se m’escapa.
No vull entendre aquesta semàntica,
però, l’he de recloure
sentint-me presonera,
encadenada per allò que la vida
no ha parlat,
de tu i de mi.

Ahir vaig riure

Ahir vaig riure.
Mirar-m'ho ara és un miracle.
Vaig riure llargament i m'obserbaves tendrament.
Una ximpleria em va fer esclatar.
Vaig espantar el fum i el vi de la nit,
les cendres recramades de les copes de cada dia,
quan es fa fosc.
Ahir vaig riure
i aquest és el camí.
Em respons sense paraules;
i moltes són inefables,
resten sumergides en els plors de fa poc,
tants i inoportuns;
només hauríem de plorar la mort,
les converses sense fi,
passejar sense ponts ni dreceres.
Regalo amor,
i en la rialla te'l dibuixava.