Ahir vaig riure.
Mirar-m'ho ara és un miracle.
Vaig riure llargament i m'obserbaves tendrament.
Una ximpleria em va fer esclatar.
Vaig espantar el fum i el vi de la nit,
les cendres recramades de les copes de cada dia,
quan es fa fosc.
Ahir vaig riure
i aquest és el camí.
Em respons sense paraules;
i moltes són inefables,
resten sumergides en els plors de fa poc,
tants i inoportuns;
només hauríem de plorar la mort,
les converses sense fi,
passejar sense ponts ni dreceres.
Regalo amor,
i en la rialla te'l dibuixava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada