Entre aquests arbres,
el capvespre avall,
sóc misteriosament en pau.
Convençuda, avui, de mi,
com en aquell temps sobre la roca.
Sóc qui sóc,
no espero ningú,
només qui en el temps
em cregui i vulgui,
a prop,
cap dubte,
jo tampoc dubtaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada