Com un riu que va morint,
perdent cabal per la sequera,
el trencaclosques d’emocions viscudes,
es va apagant, diluït per les distàncies.
Recordes els dies d’estiu
soles i engrescades entre el mar
i els jocs de llit?
És ingenu creure que l’hivern no tornarà,
ni les ventades, ni els ulls humits,
però voldré la mà, la teva,
la que ara m’ofereix
un consol per a les penes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada