No dormo

Cuino.
A la paella dins l’oli
el sopar de les petites,
esquitxant el marbre i les rajoles.
La mirada a terra,
El cos malmès, quanta criança.
El fum per l’estractor,
dins meu les cigarretes de tants anys.

No dormo.
De matinada brollen els silencis
de la realitat minúscula d’allà dins
que desvetllen el descans:
el glaç en el cor trencat,
les emocions mesurades
en un equilibri desconegut,
entre els vidres de la sang cuallada,
les llunyanes imatges del seu cos
i unes llàgrimes de consol i vida nova.

Penso.
Un descans en el camí.