Instrument

Entre el son i la consciència,
allitada en la tarda,
i escolant-se per les barreres de la finestra
una llum deambulant en certesa,
he imaginat en la quietud dels somnífers.
I allà, un instrumet
i kantianament, també, un fi en si mateix.
T'he decorat el jardí,
amb el desig madur en el temps;
i les llàgrimes han fet florir les flors.
M'esvaeixes, sóc instrument,
el fi, el creus un regal del demà,
lluny, distant, on jo no hi sóc.
Ara ho comprenc.
Tu,
qui ara m'ofereix una flor,
busca'm,
compra'm,
sempre sencera,
sense soroll,
amb sons tendres, alliberats,
aquest és el meu desig.
Com una onada,
sóc la força, l'alçada, l'escuma
i l'aigua que penetra i es fon en la platja.
Sencera em dono,
sencera prent-me: fi i instrument.