Estrofes

De poeta en Nueva York

Para ver que todo se ha ido,
¡amor inexpugnable, amor huido!
No, no me des tu hueco,
¡que ya va por el aire el mío!
¡Ay de ti, ay de mí, de la brisa!
Para ver que todo se ha ido.

I uns versos abans, alguna estrofa...
"Es la piedra en el agua y es la voz en la brisa (...)"

Més de les dues del matí són.
Només tinc al cap el "hueco".
És cert, l'amor, l'amor ara, és un buit,
per ell mateix, perquè és una recerca,
i és un buit per a mi,
és un buit en presència; té un cos, un color i un aroma.
És un buit perquè el busco
i no hi ha res més desesperant que buscar el cos, la matèria,
la presència, el que és i hi és,
perquè vol dir que no en sé,
perquè vol dir que no es dóna,
i ignorar i no saber és un torment;
no saber l'amor, el d'avui, el de per sempre,
és un no res, un no ha estat, un no he sabut.
No puc amb la ignorància, amb aquesta, amb la meva.