Benedetti: tres estrofes/poemes. La primera

Aquí y allà aprendemos cautamente
en el río/ en la noche/ en la fatiga
a vivir glorias o a morir de pena
en el rumbo mejor o a la deriva

no está mal ser humilde por las dudas
y dejar el fulgor para otro día
(en un comienzo el corazón callaba
solo después supimos que latía)

aprender es un rito una costumbre
no le hace mal a nadie ni se olvida
aprende quien asciende hasta la cresta
pero también quien busca entre la ruinas

aprender es abrirse a los afanes
y ¿por qué no? también a la utopía
la enseñanza es enjambre y sus gaviotas
se posan en el alma sorprendida

sabemos que aprender tiene su riesgo
y puede convertirnos en ceniza
pero no importa/ hay que aventurarse
aunque eso no le guste a los de arriba
hay que saber del tiempo / hora por hora
porque vivir no es una lotería
dame esa mano que me enseñe siempre
y vayámonos juntos por la vida

Tan sols pretenia trasncriure les dues o tres primeres estrofes d'aquest poema, però he anat més enllà, perqùè no podia aturar-me. És ben senzill el seu contingut. Significa molt en la meva manera d'entendre les coses i de viure, l'aprenentatge. L'aprenentatge és una mirada atenta, una ment oberta, un cos que avança, un esforç. Aprendre és la vida. I aprenem tant del que ens reconforta com del que ens angoixa o fa mal ( tant del "rumbo" com de la "deriva"). La dicotomia és un motor, la contradicció, el blanc i el negre. Em meravella la força de la tendresa, la profunda mirada enamorada; l'amor no hauria de ser profund, cap mena d'amor hauria de ser profund, només intens. M'agradaria viure l'amor intens, però subtil, lleuger, que fuig i no deixa empremta. Ningú no em va ensenyar a no creure en utopies. L'ànima que viu la sorpresa és l'ànima que viu l'aventura, el risc, el temps ("hora por hora/porque vivir no es una lotería (...)"). A qui aprén no el visitarà l'atzar, si no és que no aprén en soledat. L'amor és atzarós, és bilateral. Àllò compartit és atzarós, perquè viure no és una loteria, però la vida compartida és un joc d'atzar. Voldria jugar avui. Voldria aprendre i reixir en aquest joc. El costum, el desànim em xiuxiugen que la utopia no serà per a mi, que l'atzar no em somriurà.