Només dissabtes en dibuixos i pensaments en paraules: íntimes per compartir, compartida i en la pròpia intimitat.
dijous, 17 de febrer del 2011
Només
Només arrelada en aquesta certesa, espero, no m'aturo. Em descobreixo. Un camp trepitjat per a la verema. I la verema, allí, espero. M'aturo, respiro amb els silencis i amb els ànims en la terra. Només, només, només respiro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada