Si el temps fos un soroll

Si el temps fos un soroll
me'l beuria per no sentir.
Cau la persiana,
ploro sense consol.
M'estiro al llit,
m'ofego sense la fresca
d'aquesta nit.
Si les hores
fossin afirmacions
gairebé sempre
navegaria en negacions.
Vaig sortir així
i una mare m'acarona el front,
com una taula ben parada,
tot al seu lloc.
Un somriure al voltant,
canalla que és així,
el cap ben moblat,
un futur per negar o afirmar.
Camino per respirar,
omplint els instants
per oblidar que vaig sortir així.
Desitjo aturar-me,
descansar,
que m'emboliquis com un regal
per no regalar,
que m'embelleixis la pell,
que m'ensordeixis cada batec
dels grisos segons
que en el silenci imaginen escletxes.
Sóc així,
soroll, sentir i necessitat
de dissimular el que no sóc.
Et desitjo així,
en la calma,
en la quietut,
desvetllant el soroll amb mi.