Per a l'exposició col·lectiva, aquest suport d'acordió

Per a l'exposició col·lectiva, aquest suport d'acordió obsequi de la Núria

Un nou espai

Avui, ara, fa un moment, se m'ha acudit elaborar aquest nou blog, menys personal, més públic respecte el que ja tinc. El meu primer espai, el de lorca, el de l'exercici de diari interior, és el meu espai de mirada interior i que no puc ni voldria abandonar.
Aquest nou espai és tan sols una mirada interior més o menys´"obscena", depenent de com entenguem aquest terme. Jo diria que amb aquestá publicació em poso en escena i no fora d'escena.
Deso en aquest espai la mirada interior més íntima, però que voldria posar fora d'escena,i hi abocaré aquella intimitat, aquells pensaments, aquelles expressions compartides.

La orilla

Finalment he trobat el poema del Pedro Salinas que em va recomenar la Mayte. Li vaig escriure la matinada del 30 d'abril, expressant-li el meu dolor i en la seva resposta em va dir:  "hay un poema de salinas que dice "no pidas más abril al treinta de abril.." lo conoces?"
L'he trobat, no el coneixia. Tan apropiat tant pel que diu, com pel 30 d'abril...!

Són una meravella aquestes paraules, ho són. Seria un somni arribar al consens del poeta respecte que davant el trenta d'abril, davant del final per tant, oblidéssim que hi ha aquest partir, aquest no ser-hi, aquest no pot ser i tanquéssim les portes, el camí, el que serà amb la certesa que no serà res més i que tot ens ho ha donat l'abril. Acceptar el no res sense tenir al davant el més enllà, el més enllà del final és una tortura, és el primer i gairebé essencial sentit de l'existència, del tarannà racional, humà. Però, jo sóc dona. Dona més enllà d'humana i racional.

Un altre de dissabte

Olor a pan

"Olor a pan cocido
en estos campos

Andar solo y saberse
acompañado"

                       Antonio Moreno


M'ha agradat i jo he pensat, m'ha sorprès en el cor:

"No andar sola,
andar sola a medias,
y saberse no acompañada".


Això és potser el que indago, exploro, cerco i voldria i pel que els dies em consumeixen i jo consumeixo les hores:
"Olor a pan cocido".  És a dir, "saber-me acompanyada".
És així de senzill i simple.
Tota la meva complexitat es demunta davant això tan simple.
I tu, tu no m'acompanyes, no ho vols et saps i et vols acompanyada,
no per mi, no amb mi, ni que no hi hagi exclusiva.
Saber-me acompanyada, en paral·lel, en simetria...
POtser algun dia... no amb tu, és clar, no em vols acompanyar. Un petó.

SUMI-E

Unes mostres d'aquesta tècnica pictòrica d'origen cal·ligràfic molt inetressant pel que té de catarsi. Vaig fer una primera classe de taller dissabte, només dedicada a un dels elements pictòric per excel·lència, el bambú, i vet aquí una mostra. Vaig aprendre sopresa que en el traç del sumi-e i en la tipologia d'elements naturals que treballem, cirerer, bambú, crisantem i orquídea, es defineix l'estat d'ànim i el grau de concentració i interioritzió. El traç és únic i irrepetible. És una tècnica de pintura ràpida i no modificable i en cada gest cal afinar l'interior. És una pràctica molt relaxant.
Més endavant, quan pugui, m'agradara aplicar aquesta tècnica a la composició i treball amb el dibuix de model al natural.