Sencera

Sencera,
no només en unes engrunes del dia,
més aviat plena com la lluna.
Com una mà acaronant-me els cabells,
com els fills adormits en els braços
amb els dits abraçats en els pits,
sencera cerco ferms pensaments.
I empaito les molles escampades per la taula,
un got de vi i un cendrer,
i els nens que mandregen mentre els adoro
amb crits, feblesa i cansament.
Sencera voldria escriure
i furgo en paraules que se m'esmunyen
només mirar-les.
Sencera intento assure'm en aquest sofà
amb el cos espès i el sexe llunyà
i no evocar imatges tendres com el pa
desbocat pels racons
com l'amor que sencer se m'assecarà per l'endemà.
Lleugera ara la intenció,
sencera, l'amago en el calaix.