dilluns, 19 de setembre del 2011

Ofegant paraules

Ho recordo, era ahir...
Dels meus ulls lliscaven unes llàgrimes
pesants i dures,
com les vísceres ofegades
que regaven les arrels de l'amor,
tancat i empressonat, momificat.
I aquella llàgrima et va esquitxar la galta,
i vaig escoltar el teu plor com a resposta
a les meves paraules,
fa temps ofegant-se,
i ahir, en el llit,
desitjades i volgudes,
després de tant silenci.
Quin reconfort, sentir-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada