Una rosa amb una rosa,
això he après de tu,
d'aquest pes de llàgrimes
que dins d'un cubell en mig del desert
vesso per veure-hi clar.
Malaeïxo la meva densitat
en l'amor otorgat mes rere mes,
any rere any;
I tu... vivint allà amunt en el riu,
i jo... ofegant-me en el plor
del temps, les distàncies, els dols i la dualitat.
He trobat la flor del meu jardí,
no l'he de deixar morir,
mentre en capbusso per les angoixes
d'un rierol poc profund.
Navegaré en el mar
i m'ancoraré amb tots els fruits
alliberats dels meus ulls,
eixugats pels teus dits
i els somriures abandonats cada matí quan despertem,
un cop haguem desaiguat els plors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada