dimarts, 8 de març de 2011

Passen les intencions

Les imatges del televisor
transiten rere la pantalla on escric
com un fluxe de vida sense paraules.
Paraules intento donar-me
com beure de l'amor
el coneixement,
no el desig dibuixat
que brolla i creix quan més lluny m'espera.
Indago en mi i m'apunyalo amb l'agudesa
d'aquesta hermenèutica ferotge.
M'agrada asseure'm sobre una roca llissa
i escoltar les onades amb els ulls,
mirant el vent que m'escolta
cridar en els silencis:
voldria bressolar-me
sobre els núvols dels pensaments quiets
i adormir-me per sempre fregant
el cos que m'acompanyi amb serenor.
Una barca se m'acosta,
la distància és allà,
navegaré?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada