dimecres, 12 de maig de 2010

La orilla

Finalment he trobat el poema del Pedro Salinas que em va recomenar la Mayte. Li vaig escriure la matinada del 30 d'abril, expressant-li el meu dolor i en la seva resposta em va dir:  "hay un poema de salinas que dice "no pidas más abril al treinta de abril.." lo conoces?"
L'he trobat, no el coneixia. Tan apropiat tant pel que diu, com pel 30 d'abril...!
Són una meravella aquestes paraules, ho són. Seria un somni arribar al consens del poeta respecte que davant el trenta d'abril, davant del final per tant, oblidéssim que hi ha aquest partir, aquest no ser-hi, aquest no pot ser i tanquéssim les portes, el camí, el que serà amb la certesa que no serà res més i que tot ens ho ha donat l'abril. Acceptar el no res sense tenir al davant el més enllà, el més enllà del final és una tortura, és el primer i gairebé essencial sentit de l'existència, del tarannà racional, humà. Però, jo sóc dona. Dona més enllà d'humana i racional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada