dijous, 7 de gener de 2010

Un parell de Bodelaire

També forma part de la selcció d'estrofes que he anat dibuixant en el meu cap aquests darrers mesos. És cert que res no és gratuït i tota selecció es troba íntimament relacionada amb l'aire que respiro en cada moment i com el respiro i amb qui el respiro. La poesia, com algunes lletres, m'ajuden a no ofagar-me per hiperventilació o hipoventilació.

¡Cuán feliz con alas vigorosas
puede irse a otras zonas luminosas y serenas,
más allá de los pesares y los graves disgustos
que con su peso enorpecen la incierta existencia!

¡Feliz quien cuyas ideas, igual que alondras
libremente hacia el cielo suben, en las amanecidas¡
¡Feliz quien vuela sobre el mundo y sin esfuezo comprende
el lenguaje de las flores y la mudez de las cosas¡

El vol i la llibertat; les bestioles amb ales sovint es relacionen amb la idea de llibertat. És un dels motors de la definició del meu camí vital, pequè he pogut, és cert, tant defensar la meva llibertat personal quan la tenia, m'hi acostava, hi estava a prop, la tocava, com enyorar-la i trobar-la a faltar com la mirada d'un amor o dels meus fills, quan he estat lluny, quan no he estat a l'alçada. Lliure és qui comprén, qui dibuixa un criteri propi, qui és capaç de pensar per si mateix, qui en les mans té paraules i emocions i sap modelar-ne arguments. A Bodelaire li retrec que barregi felicitat i llibertat. No és feliç qui és lliure per l'exercici de la comprensió. Aquesta llibertat no ens fa feliços ens encadena en el trajecte d'arribar-hi a la més ferotge de les presons: la llum, la iniciativa, les respostes, el saber.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada