Voldria saber,
com són les onades de la meva catifa del mar?
Arrossego el record aixafant petxines,
plorant les escumes que acaronen la platja.
Hi dibuixo un ventall amb les mans,
i amb la sorra colorejo el meu cos sense perdó;
i invento una brisa jove, fresca, sense cansament
i em cerco clonada en el temps, en tu.
Voldria entendre,
com he sabut i existint me l'he empassada,
la mirada, devastadora,
d'aquesta crua dualitat;
dos llençols,
blanc o negre,
contrallum perseguit en volums desiguals.
Com podré ara desenterrar els peus ofegats i caminar?
L'aigua desvetllarà els silencis del meu cor,
però, voldria saber, fredament, com carregar amb tot l'oceà
aquí,
endins.
